dissabte, 1 de setembre del 2012

Vietnam - Sapa

Varem sortir de Shanghai 2 hores tard, cosa que va fer que perdéssim l'enllaç que teníem a Hong Kong... Una putada. Així que la companyia d’avió ens va posar un hotel a Hong Kong, al costat de l'aeroport per passar la nit i esperar al primer avio que sortia cap a Hanoi.
Això ens va deixar unes hores que varem aprofitar per menjar i passejar una mica. Fins i tot vam tenir temps d'anar a la platja! Van ser 5 minuts, però va ser interessant.

El dia següent, vam arribar a Hanoi, finalment, amb el temps just per trobar-nos amb el Sergio i agafar un autobús nocturn (amb llit!) que ens portava fins a Sapa.

Sapa és una regió muntanyosa al nord est de Vietnam coneguda per les terrasses d’arròs i paisatges magnífics. Bé, això és el que ens han venut les guies i alguns turistes anteriors. Ens despertem amb un dia plujós i ennuvolat que no ens deixa veure massa el paisatge.








Passem la nit a casa d'una família local, menjar excel·lent i una o dos cerveses. Molt divertit. I per acabar-ho d'arreglar ens despertem i fa un sol espectacular!

Ens passem el següent matí passejant entre terrasses d’arròs i gaudint d'una meravellosa vista de la vall.





La nostre guia.


Més vestits tradicionals

Sapa és molt recomanable, la veritat. Un paisatge maquíssim, i una gent molt interessant. Marxem de Sapa amb l'esperança que Halong Bay sigui igual d'interessant.

divendres, 31 d’agost del 2012

Una setmana a Japó - Tokyo i voltants

Després de Koya-san, vam agafar el Shinkansen y cap a Tokyo!

Port de Tokyo

Temple amb torre de Tokyo al fons (llarga exposició, de nit)
Objectiu, mercat de peix. Hotel al costat del mercat per poder arribar-hi a les 4.30h del matí, hora per poder entrar a la llotja de la tonyina. Despertador a les 3.00h del matí per veure la final del mundial. Tot preparat!

Ens adormim... :'(

Solució... Esmorzar de suhi! Boniiiiiiiisiiiiim! 100% recomanable (tot i que car...)

Detall de cargol de mar.

Tentacle.
Després de passejar una mica per el mercat, i veure unes tonyines de mida descomunal, ens n'anem a passejar per Tokyo. Akihabara... etc... Pintoresc, pero poc interessant.

La puntenta del Fiji!
Intentem anar a veure el Fuji, a una de les zones típiques per fer-ho. Pero tenim una mica de mala sort i només li veiem la punteta.

Ous durs fets amb aigua calenta del Fuji.
Després de fer la volta típica ens decidim a fer un tram de 4 km de l'antiga carretera que unia Tokio amb Kyoto. Bosc extremadament frondós que ens impedeix veure vistes, però és curiós caminar per una carretera per la que passejaven els emperadors del Japó feudal.
Carretera de lèpoca Edo.

Habitació d'un hostal de camí.
El darrer dia per Japó el passem a Tokyo. Intentem veure els japonesos disfressats de personatges de còmic, però no surten el dissabte... També intentem veure els "rockabilly" pero tampoc han sortit avui...
Així que passem el darrer dia passejant i gaudint de Tokyo.

dijous, 28 de juny del 2012

Una setmana a Japó - Koya San

Una de les activitats una mica alternatives que vam decidir fer va ser anar a dormir a un temple Budista, per impregnar-nos una mica de la cultura japonesa.
Per fer-ho vam anar a Koya-san. Koya san es un poble nascut al voltant d'un temple budista, i es el bressol del Budisme Shingon. El poble te més de 120 temples, i molts d'ells accepten pelegrins.
Nosaltres ens vam allotjar allà com a peregrins.

Temple en el que ens vam allotjar. L'edifici del fons és el temple en si, on vam fer la pregaria del matí.
Koya San, de fet, vol dir Montanya Koya, i segons diu la llegenda, Kobo Daishi va escollir aquest punt en concret perquè la vall esta envoltada de 8 muntanyes que semblen els 8 pètals de la flor de lotus. Una de les coses que vam fer va ser passejar per les muntanyes de Koya, on vam trobar temples y els omnipresents Toriis.

Foto friki... Detall de les gotes de pluja sobre fulla...
Un dels temples que hi ha a les muntanyes de Koya.
Després de passejar per les muntanyes, vam tornar al temple on ens van servir el sopar. Els budistes Shingon son vegetarians, així que ens van servir tot de platets de tofu, bolets i verduretes. En general bo, pero una mica escàs. Ah! i una sopa de miso bonisima! :D

Temples del centre de Koya san

Mausoleu de Kobo Daishi
Una de les altres atraccions de Koya és el mausoleu de Kobo Daishi. El mausoleu es un dels típics edificis Japonesos, pero amb la particularitat que està ple de fanals, i que esta al final del cementiri més gran de tot Japó. Se suposa que dins el temple hi ha uns fanals que porten més de 900 anys enceses.

Estaques amb inscripcions. Precs?
La primera visita del cementiri la vam fer de nit, i la veritat es que impressiona una mica, però no és tètric. Perquè els temples funeraris budistes o les làpides son molt senzilles. El matí següent vam fer una altre visita al cementiri i és realment molt tranquil i maco. Sorprèn sobretot que han deixat que la natura ho envaeixi tot. Queda molt maco.
Detall d'una curiosa pila de minilàpides.

Làpides típiques.

Monedes clavades en un tronc d'arbre.

dimarts, 26 de juny del 2012

Una setmana a Japó - Kyoto

Kyoto mola! Ens havien dit que era difícil trobar Geishes, que havíem d'estar preparats per esperar-les. Però la veritat és que no ens ha costat gens trobar-ne. I en grupets!

Geishes!!!!

Després d'això ens n'hem anat a una de les atraccions més famoses de Kyoto, un recorregut ple de Toriis. Molt curiós, cada torii té una inscripció de qui l'ha pagat (ho sabem perquè en vam trobar un que hi posava "Tatoo studio" en alfabet llatí.



També vam anar a un jardí que va fer un actor famós de Japó dels anys 50. El paio tenia molt gust per fer jardins... I amb l'entrada ens van donar un autèntic te verd. Tenia una olor i gust intensa, a gespa tallada... No massa bo.




Bamboo grove... Espectacular bosc de bambú.


MONOS!!! Pero monos monos de veritat :D A Kyoto hi ha un zoo on tenen uns 200 monos japonesos de les neus salvatges... més o menys. No ens ho vam perdre. El curiós del tema es que estan tant acostumats als humans que no tenen cap problema per posar-se al costat nostre.




El castell imperial de Kyoto. Maco. Els molt flipats van fer tot el terra del palau de tal manera que grinyola amb cada passa que fas. La idea es que així els lladres ( o els ninja, clar) no podien entrar sense que fessin soroll.



dissabte, 23 de juny del 2012

Una setmana a Japó - Arribada

Hotel capsula.
No hi ha ni 3 hores d'avió de Shanghai a Japó, i això és una excusa perfecte per anar-hi. Hem anat a deixar les coses a l´hotel. Un tipus d'hotel que només es pot trobar a Japó, un hotel Capsula. La capsula és més gran del que sembla, i s'hi pot dormir bé.



Boda amb kimono.
Després de deixar les coses a l'hotel ens n'anem a passejar per Yoyogi Park, on se suposa que els japonesos que fan cosplay i els "Rockabilly" van a fer les seves actuacions. No els trobem, sembla ser que només diumenge, i no hi serem el diumenge. Això si, ens trobem una boda, i van molt tradicionals i macos.



Del Yoyogi park anem caminant en direcció a Shibuya, a veure el famós creuament, i a menjar una mica. Mengem uns típics udon a un parell de cantonades del creuament. El creuament de Shibuya és realment impressionant. Hi ha una pila de gent!

Shibuya
Per la nit anem a Fer unes copes al costat de l'hotel. En uns petits carrerons plens de bars. En trobem un que es el Rincon Flamenco, i decidim entrar a fer-hi una birra. El local es minúscul! Després d'aquest anem a un altre i ens adonem que tots els bars d'aquesta zona son també les cases dels propietaris! En el cas del barman del Bar flamenc té un pis per a ell, però al segon bar, només té un petit altell on dormir. La cuina i el menjador és just on nosaltres estàvem fent la cervesa. Per cert, cal anar amb compte amb el Charge! Els bars japonesos cobren per entrar!

Bar Flamenc!


divendres, 27 de gener del 2012

Bon any del Drac!

El dia 23 de Gener ha sigut el cap dany Xinés. Hem entrat a un nou any del Drac!

Per celebrar-ho, i aprofitant que teníem vacances, ens n´hem anat a esquiar al costat de Beijing :D


Viatge amb tren ràpid: 5h (A 300km/h...)
Hotel a Beijing la primera nit, un fred brutal! Anem a sopar i a fer un xic el tonto. Primer a La bamba, un pub / restaurant on juguem al futbolin (de Billares Cordoba) i sopem una hamburguesa de mida plat. I no plat de cafè, plat pla dels de tota la vida. Després a Mix, Vics i una tercera discoteca, on ens passem molt poca estona perquè estan buides.

El matí següent, agafem un autobús de línia que ens porta a l'estació d'esquí. Se suposa que podem esquiar també de nit, així que finalment arribem a l'estació a les 16.00h. L'estació és mooolt petita. De fet, té només 2 pistes de veritat, la resta son per debutants. A més a més, les pistes il•luminades son nomes les de debutants, per tant, ens avorrim una mica, i els ànims no estan massa alts. Jo intento aprendre a fer Snowboard, pero me'n canso de seguida. No tinc ganes de caure tant sovint... Amb el forfait ens donen el sopar gratis, pero les opcions son molt limitades, i no massa bones. Fem unes cerveses al restaurant de l'estació i desitgem que les 2 pistes que podrem fer durant el dia següent, seran interessants.

El matí seguent comença, un altre cop, la burrocracia xinesa. Per comprar el forfait, primer has de fer una reserva, i ens costa 30 minuts explicar que volem pagar cadascú per el seu forfait. Despres has de comprar el forfait, per al qeu has de deixar un diposit o una tarja de credit. Despres toca anar a recollir l'equip de lloguer. Passant per 4 mostradors diferents.

Això si, les 2 pistes llargues, estan bé. Els ànims es recuperen ràpid, i ens ho passem bé durant una bona estona. L'estació esta envoltada per la muralla Xina, maco de veure. A l’hora de dinar, anem al restaurant, i mengem força bé i molt econòmic. Especialment bons uns bolets fregits. No se quin tipus de bolets eren, però per valien la pena.

Per la tarda fem una mica més el tonto i saltem una mica per un snow park. I de nit, ens n’anem al poble del costat, a sopar a un "hot-pot" i a la discoteca del poble.

Per aquells que no sapigueu que és un hot-pot, una breu explicació. Un hot pot es un restaurant en el que les taules, al mig, tenen un foc. En aquest foc s’hi fa bullir un caldo, sovint una olla amb dos compartiments, un per al caldo normal i l’altre per al caldo picant. Aquest caldo no es per menjar, només serveix per bullir tot allò que demanis. Habitualment es demana carn tallada molt fina, verdures, bolets i també gambes o similars.

Matí següent, més ski i a mija tarda tornada cap a Beijing. Festa per la nit. L'endemà, anem a visitar una de les típiques atraccions xineses de cap d’any. Al costat d'un dels temples de la ciutat, i munten un mercadillo amb menjars locals, productes de broma i paradetes de fira. Tot molt xines. Per la tarda, ens n’anem a un pub irlandès, i més tard a una discoteca.

Tornada a Shanghai amb tren i a descansar!