dissabte, 29 d’octubre del 2011

Festa nacional Xina (2)


El següent destí triat era Hangzhou. Hangzhou va ser la capital de Xina durant una dinastia. Això no és dir molt, ja que hi ha moltes ciutats grans que han estat capitals de Xina. Per començar, totes aquelles que acaben en 'jing', com Beijing, Nanjing i suposo que alguna més que no conec. Però Hangzhou se suposa que manté encara cert encant de quan va ser capital.

Així que el dia següent d'arribar de Tongli ens en vam anar a comprat els tiquets de tren. Com que va ser una mica precipitat, finalment vam haver d'endarrerir un dia la visita per evitar haver de pagar una ronyonada. Però vam comprar uns passatges amb l'alta velocitat Xina cap a Hanghzou.

Hangzhou és coneguda per els temples i pagodes que hi ha, però sobretot per el West lake, un llac que des de fa molt temps van urbanitzar per que fos més maco.

En arribar a Hanghzou havíem de comprar la tarja de Bicing local, que a més a més servia per pagar els autobusos. Ho vam aconseguir, fent-nos un embolic amb els autobusos que ens va fer perdre una estona. Però un cop teníem el Bicing, vam dirigir-nos al primer dels temples als que volíem anar. Que de fet va resultar un complex de 5 temples, tots en actiu. Bé, de fet mooolt actius... Quina gentada!




Un cop vistos els temples, ens vam dirigir cap a dinar, i després cap al llac a passejar una mica.



Finalment vam arribar a la Pagoda. Una pagoda que prometia molt, però que un cop vista, ens va confirmar que tot el que havíem vies és nou, tot reconstruït recentment. En general, però, m'ha agradat. I hem passat un dia a fora fent turisme.

El que si que ens ha acabat de confirmar, és que tots els temples son iguals, i que vist un vistos tots.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Festa nacional Xinesa (1)


Durant aquesta festa, juntament amb uns companys de feina, hem anat a visitar un parell de pobles del voltant de Shanghai.




Primer hem anat a Tongli, un poble amb canals. Hi hem anat amb bus, com uns turistes Xinesos més. Que per cert, n’hi ha masses! Doncs bé, Tongli es un poblet interessant, els canals li donen certa gracia, i les casetes baixes d’estil Xines el fan acollidor. I els típics jardins Xinos. 





Per aquella gent que no hagi estat a Xina, el típic jardí xines es un complex de casetes envoltades de jardins artificials, amb llacs i riuets. Tot artificial.




Bé, a mi m’ha agradat.


El que ja no m’ha agradat tant del poble ha estat la riuada de gent que hi ha per tot arreu. Ni trobar xiringuitos de tofu fregit. Pels que no ho sapigueu, hi ha una variant de tofu que fan fregit, que es distingeix per fer una pudor terrible! Però a un nivell superior! No us ho podeu imaginar... I el fotut del tema es que els agrada!


Bé, vam dinar una pizza mida plat de cafè, i cap al bus, que si no ens deixaven a Tongli!

Bé, avui que estic a Corea, puc escriure 4 tonterietes al blog.


Perquè no he escrit al blog durant aquest prop d'un mes que porto a Shanghai? Senzill, el govern Xines protegeix la seva població de l'influencia estrangera amb una muralla virtual. Aquesta muralla m'impedeix accedir a una gran part de les pagines que es fan servir per compartir informació.


Això si, des de Corea, puc fer 5 cèntims al mon del que he estat fent a Xina!


Bé, doncs tot va començar un dimarts cap a les 7 del mati, que vaig arribar a Shanghai. Em van recollir a l’aeroport i em van portar al meu nou apartament. L’apartament és el que haureu vist a la foto que vaig penjar al Google+. Si no heu vist la foto, tampoc es res espectacular, però és gran. Aquí la teniu.





El primer dia em vaig dedicar a comprar cosetes al Carrefour i a fer una migdiada per contrarestar el jet-lag. Com podeu veure un dia molt productiu. I a partir d’aquell dia, treballar.


Les primeres 3 setmanes les podríem resumir de la següent manera, treballar durant la setmana, comprar durant el cap de setmana, i de tant en tant anar a menjar a algun restaurant proper a casa.


En paral·lel, he aconseguit el permís de residència a Xina! Ha estat un procés llarg, em van fer unes plaques del pit, anàlisis de sang, em van mirar la vista... I vaig anar a firmar uns papers a comissaria en un perfecte Xines.


Després va arribar la festa nacional Xina!