Una setmana a Japó - Koya San

Una de les activitats una mica alternatives que vam decidir fer va ser anar a dormir a un temple Budista, per impregnar-nos una mica de la cultura japonesa.
Per fer-ho vam anar a Koya-san. Koya san es un poble nascut al voltant d'un temple budista, i es el bressol del Budisme Shingon. El poble te més de 120 temples, i molts d'ells accepten pelegrins.
Nosaltres ens vam allotjar allà com a peregrins.

Temple en el que ens vam allotjar. L'edifici del fons és el temple en si, on vam fer la pregaria del matí.

Koya San, de fet, vol dir Montanya Koya, i segons diu la llegenda, Kobo Daishi va escollir aquest punt en concret perquè la vall esta envoltada de 8 muntanyes que semblen els 8 pètals de la flor de lotus. Una de les coses que vam fer va ser passejar per les muntanyes de Koya, on vam trobar temples y els omnipresents Toriis.

Foto friki... Detall de les gotes de pluja sobre fulla...

Un dels temples que hi ha a les muntanyes de Koya.

Després de passejar per les muntanyes, vam tornar al temple on ens van servir el sopar. Els budistes Shingon son vegetarians, així que ens van servir tot de platets de tofu, bolets i verduretes. En general bo, pero una mica escàs. Ah! i una sopa de miso bonisima! :D

Temples del centre de Koya san

Mausoleu de Kobo Daishi

Una de les altres atraccions de Koya és el mausoleu de Kobo Daishi. El mausoleu es un dels típics edificis Japonesos, pero amb la particularitat que està ple de fanals, i que esta al final del cementiri més gran de tot Japó. Se suposa que dins el temple hi ha uns fanals que porten més de 900 anys enceses.

Estaques amb inscripcions. Precs?

La primera visita del cementiri la vam fer de nit, i la veritat es que impressiona una mica, però no és tètric. Perquè els temples funeraris budistes o les làpides son molt senzilles. El matí següent vam fer una altre visita al cementiri i és realment molt tranquil i maco. Sorprèn sobretot que han deixat que la natura ho envaeixi tot. Queda molt maco.

Detall d'una curiosa pila de minilàpides.

Làpides típiques.

Monedes clavades en un tronc d'arbre.

Una setmana a Japó - Kyoto

Kyoto mola! Ens havien dit que era difícil trobar Geishes, que havíem d'estar preparats per esperar-les. Però la veritat és que no ens ha costat gens trobar-ne. I en grupets!

Geishes!!!!

Després d'això ens n'hem anat a una de les atraccions més famoses de Kyoto, un recorregut ple de Toriis. Molt curiós, cada torii té una inscripció de qui l'ha pagat (ho sabem perquè en vam trobar un que hi posava "Tatoo studio" en alfabet llatí.

També vam anar a un jardí que va fer un actor famós de Japó dels anys 50. El paio tenia molt gust per fer jardins... I amb l'entrada ens van donar un autèntic te verd. Tenia una olor i gust intensa, a gespa tallada... No massa bo.

Bamboo grove... Espectacular bosc de bambú.

MONOS!!! Pero monos monos de veritat :D A Kyoto hi ha un zoo on tenen uns 200 monos japonesos de les neus salvatges... més o menys. No ens ho vam perdre. El curiós del tema es que estan tant acostumats als humans que no tenen cap problema per posar-se al costat nostre.

El castell imperial de Kyoto. Maco. Els molt flipats van fer tot el terra del palau de tal manera que grinyola amb cada passa que fas. La idea es que així els lladres ( o els ninja, clar) no podien entrar sense que fessin soroll.

Una setmana a Japó - Arribada

Hotel capsula.

No hi ha ni 3 hores d'avió de Shanghai a Japó, i això és una excusa perfecte per anar-hi. Hem anat a deixar les coses a l´hotel. Un tipus d'hotel que només es pot trobar a Japó, un hotel Capsula. La capsula és més gran del que sembla, i s'hi pot dormir bé.

Boda amb kimono.

Després de deixar les coses a l'hotel ens n'anem a passejar per Yoyogi Park, on se suposa que els japonesos que fan cosplay i els "Rockabilly" van a fer les seves actuacions. No els trobem, sembla ser que només diumenge, i no hi serem el diumenge. Això si, ens trobem una boda, i van molt tradicionals i macos.

Del Yoyogi park anem caminant en direcció a Shibuya, a veure el famós creuament, i a menjar una mica. Mengem uns típics udon a un parell de cantonades del creuament. El creuament de Shibuya és realment impressionant. Hi ha una pila de gent!

Shibuya

Per la nit anem a Fer unes copes al costat de l'hotel. En uns petits carrerons plens de bars. En trobem un que es el Rincon Flamenco, i decidim entrar a fer-hi una birra. El local es minúscul! Després d'aquest anem a un altre i ens adonem que tots els bars d'aquesta zona son també les cases dels propietaris! En el cas del barman del Bar flamenc té un pis per a ell, però al segon bar, només té un petit altell on dormir. La cuina i el menjador és just on nosaltres estàvem fent la cervesa. Per cert, cal anar amb compte amb el Charge! Els bars japonesos cobren per entrar!

Bar Flamenc!