Hong Kong

Primera nit.

Arribo a Hong Kong des de Shenzhen, la ciutat Xina que hi ha just al nord. L'arribada és força fàcil, sobretot perquè el director d'enginyeria del proveïdor que he anat a visitar, que és de Hong Kong, m'acompanya durant gran part del trajecte.

Un cop he arribat a Hong Kong, amb metro, m'arribo fins al primer Ghesthouse. He hagut de reservar 2 habitacions diferents perquè els guesthouses van molt sol·licitats a HK, així que demà, la primera cosa que haure de fer es canviar d'hostal.

El primer guesthouse fa molta patxoca, jo el situaria dins la categoria hotel. El problema que té és que esta situat al final d’una de les línies de metro, i això vol dir que esta a uns 30 minuts del centre. Deixo la maleta i me’n vaig cap a "The Peak". The peak és una de les muntanyes que envolten Hong Kong, i és una atracció turística perquè té unes boniques vistes de la ciutat, amb tot el seu Skyline il·luminat.

Per arribar-hi agafo un "cremallera" (va amb cable) que en 5 minutets et puja fins dalt. La vista des del cremallera és espectacular, i en alguns moments, va tant inclinat que els edificis del costat es veuen en angles mooolt raros. A dalt hi ha un centre comercial amb una terrassa on pots fer unes fotos interessants de HK. També aprofito per sopar en un restaurant super pijo del que surto amb gana (70€ i amb gana!!! WTF!!!) Això si, el restaurant té una magnífica vista de la ciutat.

Es fa tard i me’n vaig a dormir.

Dia 1:

Començo el dia amb el canvi de guesthouse, de l'extrem de la línia de metro me’n vaig cap al centre. Un cop la maleta aparcada a l'hostal (aquest molt més cutre), me'n vaig cap a Kowlon. Kowlon és la zona on se suposa s´ha de comprat electrònica a HK, on pots trobar grans ofertes. Un dels objectius d’aquest viatge es renovar la meva reflex, que ja li he donat força guerra i es mereix un descans. Desgraciadament, per culpa de les inundacions de Tailàndia, s’ha esgotat el model que busco... Desastre...

Després de caminar un xic per la zona, me´n vaig cap a l'IFC, que es un centre comercial enorme i compro un ipad que m’havien encarregat. Pel camí he parat a una llibreria on compro un llibre i una guia de HK i m´he passejat pel passeig de la fama de HK, que està ple d'actors i actrius Xinesos que no conec de res. Bé, n´hi ha uns que si que conec, com el Bruce Lee, el Jacky Chan...

Després de deixar les coses a l’habitació, me´n vaig cap a un centre comercial superfriki que recomana la guia. La guia el recomana perque hi ha una botiga dedicada al Bruce Lee feta per uns fanàtics. El centre comercial son 2 plantes de botiguetes petites plenes de figuretes de Lego, de series manga i de pelis (In's Point, Nathan road 530) Per desgracia no et deixen fer fotos...

D’aqui me'n vaig al Night Market, un mercadillo de copies xines cutres i souvenirs tontos. Sopo en un restaurant Indi. D'aquí me'n vaig cap a la parada de tren que porta a láeroport per assegurar-me que puc fer el check in a la ciutat. Un servei molt útil. Pots fer el check in a partir de les 6 del matí a la ciutat, així t'oblides de la maleta i pots fer les últimes hores de turisme sense preocupacions. Un cop m’asseguren que puc fer-ho me´n vaig cap a les escales mecàniques que pugen al Soho i faig una cerveseta.

Dia 2:

Check out al guest house. Metro a Central i maleta facturada. Me'n vaig cap al Big Buda, d'allà aniré directament cap a l'aeroport. De camí cap al big buda, en metro, passo per una zona de costa molt maca, i sorpren que just al costat d'una ciutat tant gran hi hagi una zona tant maca. Bé, em sorpren sobretot comparat amb Xina. Arribo al Big Buda i em poso a fer la cua del teleferic que hi porta. Un dels treballadors del teleferic em diu que tinc uns 45 minuts de cua. Faig un primer intent de marxar, pero despres li pregunto si hi ha alguna manera de saltar-se la cua. Em comenta que hi ha un tiquet especial (un xic més car) que em permet passar directament a taquilla. Arribo a taquilla, demano per el tiquest que m´han dit i em diuen que hi ha 55 minuts de cua des del moment que compres el tiquet... Torno a demanar si no hi ha manera de saltar-se la cua i em comenten que si compro el tiquet amb cabina de terra de vidre, tinc només 5 minuts de cua (i és més barat que el primer que m´han dit!). Total, que en 5 minuts en lloc de l´hora 40 min estic al teleferic camí del Big Buda :D

De camí al Big buda, passo per sobre d'un camí que et permet fer el recorregut a peu. Te pinta de ser una caminada maca, i dura, perquè la muntanya té uns desnivells macos. Això si, tot el camí esta super cuidat, amb escales i plataformes de fusta a tots els llocs "complicats".

Arribo al Big Buda, que a part de gran, l'únic interès que té és que esta en una zona maca. 4 fotos i a desfer el camí fet amb el telefèric. No vull perdre l'avió. Al peu del telefèric, hi ha un outlet molt gran on em menjo un bon tros de carn i agafo un autobús de línia cap a l'aeroport. Arribo amb hora i mitja de temps, però em trobo que l’avió surt amb una hora de retard... Així que em poso còmode a la sala d'espera.

Resum: Hong Kong està bé per 3 dies... i sobretot si, com en el meu cas, tens l'oportunitat d'anar-hi per feina.

Beijing, la muralla (dia 3)

El darrer dia a Beijing el passarem a la muralla. Si us en recordeu, el primer dia, a l'entrada de la ciutat Prohibida ens va assaltar un guia que es deia Luis. Bé, doncs a traves d'ell vam llogar una furgoneta per anar a la Muralla i tornar. I només això! Habitualment, les visites a la muralla inclouen visites a fabriques de peces de Jade, roba... etc.

Sortim de Beijing cap a la muralla en una furgoneta força còmode i arribem a la muralla poc més d'una hora més tard. Hem decidit veure la part de Mutianyu, perquè es un tros de la muralla proper a Beijing, i perquè hi ha la possibilitat de baixar per un tobogan!

Accedim a la muralla amb telecadira, i ens posem a passejar muralla amunt i avall. El tros que visitem esta restaurat, és molt maco.

La baixada en tobogan es divertidissima, i a més a més anem fent el tonto amb uns barrets d'Angry Birds que fan riure a tota la cua.

De la muralla tornem a Beijing, mengem en un restaurant molt Xinés menjar moolt Xinés. Bo, pero no te res a veure amb el menjar xines que es pot menjar a BCN. Un cop menjats, ens n’anem cap a l'aeroport.

Beijing, la capital (dia 2)

El segon dia a Beijing el dedicarem bàsicament al palau d'estiu. El palau d'estiu era la residencia on anaven els emperadors a descansar de la xafogor de l'estiu de Beijing. És una zona enjardinada que es troba al nord-oest de la capital, i s'hi pot arribar fàcilment en metro.

Comencem la visita pujant per la part posterior del Turo de la Longevitat. Com ja va sent habitual, aquest turo el van construir amb la terra que van treure de fer el llac artificial que hi ha al palau. Ens passegem un xic pel bosc que hi ha a la vessant del turó, i ens anem dirigint cap al Carrer Suzhou. Abans d'arribar al Carrer Suzhou, passem per un parell de llacs molt macos.

El Carrer Suzhou és un petit poblet dedicat al turisme. De fet, tot el carrer son botiguetes on pots comprar els típics records Xinesos, que no tenen cap gràcia, o menjar xinès. Això si, el carrer és maco. Tot ell esta fet per un canal central, i et vas movent per la vora del canal. Cal dir que hem triat una molt bona època per venir, ja que els colors de la tardor donen un encant especial al lloc.

Del carrer Suzhou ens dirigim cap a dalt del Turó. Allà ens trobem una vista impressionant del llac Kunming. Baixem cap a la riba del llac i Ens dirigim cap al Temple de la Virtut Budista. El temple va pujant per la vessant sud del palau fins a culminar en una pagoda de quatre pisos. La pujada, amb una pila d'escales és espectacular.

Ens passem tot el matí al Palau d'Estiu, i d'aquest ens n’anem cap als jardins de l'Harmonia Celestial. Que estan just al sud de la Ciutat prohibida. Els jardins de l'Harmonia celestial son un altre jardí Xinés, tot i que molt gran. Primer anem al temple de l’Harmonia Celestial, l'únic temple rodó de la ciutat. Després anem a un parell de palaus en els que els constructors Xinesos van aconseguir fer algunes proeses. El primer, que no vam poder disfrutat excessivament per la gentada qui hi havia, es un temple amb una muralla rodona que, suposadament, permet sentir el que diuen al costat oposat. El segon, i aquest si que el vam poder provar, es un amplificador de la teva pròpia veu.

Tornem cap a la zona de l'hostal i ens n'anem a prendre un Pato Pekin! El lloc costa de trobar, esta perdut en mig d’un Hutong i la veritat és que no hi arribaríem si no fos perquè la guia ens indica el camí. El restaurant es cutre, però l'ànec esta bonííííssim! Ens en mengem 2 sencers.

Beijing, la capital (dia 1)

Per arribar a Beijing vam decidir que el tren ens oferia una millor hora d'arribada. Més que res que els avions econòmics aterraven cap a les 11.00h, i si li sumes l'hora entre aeroport i centre més check in a l'hostal... Massa tard. Així que el primer que fem es pujar a un tren hotel que ens porta fins a l'estació central de Beijing.

El tren és molt còmode, i com ens havíem proposat, arribem ben d'hora a Beijing per poder aprofitar al màxim el dia. De l'estació de tren anem en metro fins a l'hostal, i tenim la primera sorpresa agradable.  L'hotel, que ens ha costat 3 euros la nit (habitació compartida) esta molt ben situat. Just a 5 minuts a peu de la plaça de Tianamen. Deixem les maletes a recepció i cap a la Tianamen!

La plaça de Tianamen és enorme! Això si, al mig hi ha el mausoleu de Mao, que la fa un xic més petita. Cap al nord, hi ha una zona més amplia amb les 2 pantalles més grans que he vist mai, amb projeccions constant de les coses maques per veure a Xina. I el famós pal de bandera, on es fa la famosa pujada i baixada de bandera Xina! Que passem de veure perquè no ens interessa el més mínim :D

Just al costat nord de la plaça hi ha la Ciutat prohibida! Amb la famosa foto de Mao just a l'entrada. A l'entrada, ens assalta un guia. Decidim no contractar-lo, però ens quedem la seva tarja, més endavant ens fa molt de servei.

Ciutat prohibida. Bé, la ciutat prohibida va ser el palau en el que van viure els emperadors de Xina de dues dinasties... I per tant, allotjava, no només a l'emperador i emperadriu, sinó també a un munt de gent. Tots els edificis tenen un nom molt suggerent, Pau Celestial, Harmonia Celestial... Això si, tots son iguals. De fet, no deixa de ser com un dels palaus que vaig veure a Corea, però en majúscules.

No us penseu que hi ha res interessant...

Sortint entrem per la part de darrera ens encaminem cap a la muntanya del carbó. Em van dir que aquesta muntanya es va construir amb la terra i roca que es va treure per construir la ciutat prohibida, No se si és cert, però la història és maca. Des de dalt de la muntanya, hi ha una vista maca de la ciutat prohibida. Un dia de sol deu ser espectacular.

Just al costat, la Pagoda Blanca (prescindible).

Se'ns fa tard i anem a dinar a un restaurant Xinès recomanat per la Lonely planet. De fora, el local semblava mooolt car, la majoria de restaurants xinesos tenen aspecte de molt cutres, pero al final és acceptable. Menjar bo i econòmic, no agrada a tothom, però en general té bona critica.

Lagos Beihai, es comença a fer fosc.

Torre del tambor i de la campana. Fosc, molt fosc... I tancat. Total, que ho haurem de deixar per una altra vegada. Tot molt interessant.

Ens retirem cap a l'hotel, que ja és tard. Les habitacions estan bé. De fet, ens sorprenen molt gratament (cal recordar que hem pagat 3 euros per nit?) I a sopar! Intentem anar a menjar al millor restaurant de "Pato Pequin", però està tancat, son les 8 de la nit... a qui se li acut. Total, que sopem 4 tonterietes pel carrer, unes brotxetes i uns snaks i cap a l'Hotel.

Just a la porta de l'Hotel hi ha un bar, que es diu 98. Hi entrem i demanem unes begudes. La cervesa bé, el Ruso Negro... no sabem que és pero te gust de martini. El martini te gust de ginebra. I els mojitos que demanem despres, son espectaculars... Tenen gust de Listerine! Ens n'anem a dormir amb una gran sensació de neteja a la boca.

Visita a Seoul

Per temes de feina, me n'he anat a Corea. El viatge consistia en anar a Seoul, a una fàbrica, agafar el cotxe i anar fins a Gunsan i visitar una altre fàbrica. Aprofitant que el viatge acabava en divendres, vaig decidir quedar-me a Seoul el cap de setmana per poder visitar quatre cosetes.

El viatge de feina, OK. Sobretot menjar una bona barbacoa coreana!

Un cop arribat a Seoul, i després de perdre 5 hores al cotxe gràcies al magnífic transit coreà, agafo el metro per anar cap al Guesthouse on m'allotjaré. Malgrat haver llegit a internet com arribar-hi, haver demanat al company de feina coreà que preguntes exactament com arribar-hi, m'he perdut... De fet, he fallat en no recordar que havia d'agafar el carrer del Dunkin Donuts! Per sort, he entrat a una botigueta de queviures i la dependenta, que no parlava una paraula d'anglès, m'ha ajudat moltíssim, i he acabat arribant. Bé, de fet he acabat dins un taxi que m'ha portat fins al Guesthouse :P

Com ja havia vist a les fotos, la recepció és com un petit cafè, molt acollidor amb un parell de sofàs i unes taules. Hi ha maquina de cafè i un pc per connectar-se. Bona impressió. L'habitació es petitona, però neta i te de tot. Com que és molt tard, i la setmana se m'ha fet llarga, me'n vaig a dormir.

Em llevo aviat, i mala noticia, plou. Ja m'ho havien dit que podia passar, però esperava que, com passa a BCN, l'home del temps s’hagués equivocat. Faig una mica de temps i para de ploure. Me'n vaig cap al primer palau dels que visitaré. De camí compro un paraigües, no fos cas que es tornes a posar a ploure. Em trobo un grup d'estudiants que recullen brossa del carrer, fan d'escombriaires dissabte al matí!

L'entrada al palau Changgyeong val 1000W, que traduït a € es casi gratis... 66 cèntims. I no tan sols això, sinó que a les 11.00h fan visita guiada en anglès gratuïta! Son les 10, així que decideixo fer una volta pel parc i els jardins jo sol per fer temps i després faré la visita guiada. Aquest cop em trobo un altre grup d'estudiants que sembla estiguin arrencant males herbes..

La guia ens explica 4 cosetes. Ens comenta que el palau, que tenia un munt de sales, va ser convertit en un zoo i un jardí botànic durant la invasió japonesa, i que aquests es van carregar un 80% dels edificis. Actualment estan treballant en la reconstrucció, però no sembla que tinguin pressa en acabar, perquè no es veu cap edifici a mig construir.

 

El Palau, i especialment el jardí, son molt macos. Llàstima de temps.
Un cop visitat el palau, i després d'haver dinat, me'n vaig al següent palau, el de Changdeok (3000W - 2€), que és patrimoni de la Unesco. Se suposa que aquest és més maco, a mi només em sembla més gran, i amb molta més gent per tot arreu. No entro als jardins, que suposo que deu ser el que dona l'encant i la fama al lloc, perquè estic cansat i hi ha molta gent fent cua. Me'n torno al Guesthouse a veure que puc fer després.

 

Un cop al guesthouse, ens ajuntem una pila de gent, hi ha 6 filipins, un anglès, una singaporesa i 2 malaies, i ens n'anem tots, juntament amb el propietari del Guesthouse a menjar una magnifica barbacoa coreana. Després ens en tornem al guesthouse i ens quedem xerrant i bevent fins tard.

El diumenge es lleva amb un dia magnífic, i decideixo tornar al primer palau, el de Changgyeong per repetir algunes fotos que no m'han quedat bé per culpa del mal temps i després me'n vaig cap a dalt d'un dels turons que envolten Seoul a veure l'antiga muralla que envoltava la ciutat.

Vist això, el temps se'm menja, i me'n vaig a recollir les maletes i en metro cap a l'aeroport. En resum Seoul està bé. I tinc un paraigües nou per estrenar...

Festa nacional Xina (2)

El següent destí triat era Hangzhou. Hangzhou va ser la capital de Xina durant una dinastia. Això no és dir molt, ja que hi ha moltes ciutats grans que han estat capitals de Xina. Per començar, totes aquelles que acaben en 'jing', com Beijing, Nanjing i suposo que alguna més que no conec. Però Hangzhou se suposa que manté encara cert encant de quan va ser capital.

Així que el dia següent d'arribar de Tongli ens en vam anar a comprat els tiquets de tren. Com que va ser una mica precipitat, finalment vam haver d'endarrerir un dia la visita per evitar haver de pagar una ronyonada. Però vam comprar uns passatges amb l'alta velocitat Xina cap a Hanghzou.

Hangzhou és coneguda per els temples i pagodes que hi ha, però sobretot per el West lake, un llac que des de fa molt temps van urbanitzar per que fos més maco.

En arribar a Hanghzou havíem de comprar la tarja de Bicing local, que a més a més servia per pagar els autobusos. Ho vam aconseguir, fent-nos un embolic amb els autobusos que ens va fer perdre una estona. Però un cop teníem el Bicing, vam dirigir-nos al primer dels temples als que volíem anar. Que de fet va resultar un complex de 5 temples, tots en actiu. Bé, de fet mooolt actius... Quina gentada!

Un cop vistos els temples, ens vam dirigir cap a dinar, i després cap al llac a passejar una mica.

Finalment vam arribar a la Pagoda. Una pagoda que prometia molt, però que un cop vista, ens va confirmar que tot el que havíem vies és nou, tot reconstruït recentment. En general, però, m'ha agradat. I hem passat un dia a fora fent turisme.

El que si que ens ha acabat de confirmar, és que tots els temples son iguals, i que vist un vistos tots.

Festa nacional Xinesa (1)

Durant aquesta festa, juntament amb uns companys de feina, hem anat a visitar un parell de pobles del voltant de Shanghai.

Primer hem anat a Tongli, un poble amb canals. Hi hem anat amb bus, com uns turistes Xinesos més. Que per cert, n’hi ha masses! Doncs bé, Tongli es un poblet interessant, els canals li donen certa gracia, i les casetes baixes d’estil Xines el fan acollidor. I els típics jardins Xinos. 

Per aquella gent que no hagi estat a Xina, el típic jardí xines es un complex de casetes envoltades de jardins artificials, amb llacs i riuets. Tot artificial.

Bé, a mi m’ha agradat.


El que ja no m’ha agradat tant del poble ha estat la riuada de gent que hi ha per tot arreu. Ni trobar xiringuitos de tofu fregit. Pels que no ho sapigueu, hi ha una variant de tofu que fan fregit, que es distingeix per fer una pudor terrible! Però a un nivell superior! No us ho podeu imaginar... I el fotut del tema es que els agrada!


Bé, vam dinar una pizza mida plat de cafè, i cap al bus, que si no ens deixaven a Tongli!