Beijing, la capital (dia 2)

El segon dia a Beijing el dedicarem bàsicament al palau d'estiu. El palau d'estiu era la residencia on anaven els emperadors a descansar de la xafogor de l'estiu de Beijing. És una zona enjardinada que es troba al nord-oest de la capital, i s'hi pot arribar fàcilment en metro.

Comencem la visita pujant per la part posterior del Turo de la Longevitat. Com ja va sent habitual, aquest turo el van construir amb la terra que van treure de fer el llac artificial que hi ha al palau. Ens passegem un xic pel bosc que hi ha a la vessant del turó, i ens anem dirigint cap al Carrer Suzhou. Abans d'arribar al Carrer Suzhou, passem per un parell de llacs molt macos.

El Carrer Suzhou és un petit poblet dedicat al turisme. De fet, tot el carrer son botiguetes on pots comprar els típics records Xinesos, que no tenen cap gràcia, o menjar xinès. Això si, el carrer és maco. Tot ell esta fet per un canal central, i et vas movent per la vora del canal. Cal dir que hem triat una molt bona època per venir, ja que els colors de la tardor donen un encant especial al lloc.

Del carrer Suzhou ens dirigim cap a dalt del Turó. Allà ens trobem una vista impressionant del llac Kunming. Baixem cap a la riba del llac i Ens dirigim cap al Temple de la Virtut Budista. El temple va pujant per la vessant sud del palau fins a culminar en una pagoda de quatre pisos. La pujada, amb una pila d'escales és espectacular.

Ens passem tot el matí al Palau d'Estiu, i d'aquest ens n’anem cap als jardins de l'Harmonia Celestial. Que estan just al sud de la Ciutat prohibida. Els jardins de l'Harmonia celestial son un altre jardí Xinés, tot i que molt gran. Primer anem al temple de l’Harmonia Celestial, l'únic temple rodó de la ciutat. Després anem a un parell de palaus en els que els constructors Xinesos van aconseguir fer algunes proeses. El primer, que no vam poder disfrutat excessivament per la gentada qui hi havia, es un temple amb una muralla rodona que, suposadament, permet sentir el que diuen al costat oposat. El segon, i aquest si que el vam poder provar, es un amplificador de la teva pròpia veu.

Tornem cap a la zona de l'hostal i ens n'anem a prendre un Pato Pekin! El lloc costa de trobar, esta perdut en mig d’un Hutong i la veritat és que no hi arribaríem si no fos perquè la guia ens indica el camí. El restaurant es cutre, però l'ànec esta bonííííssim! Ens en mengem 2 sencers.