Beijing, la capital (dia 1)

Per arribar a Beijing vam decidir que el tren ens oferia una millor hora d'arribada. Més que res que els avions econòmics aterraven cap a les 11.00h, i si li sumes l'hora entre aeroport i centre més check in a l'hostal... Massa tard. Així que el primer que fem es pujar a un tren hotel que ens porta fins a l'estació central de Beijing.

El tren és molt còmode, i com ens havíem proposat, arribem ben d'hora a Beijing per poder aprofitar al màxim el dia. De l'estació de tren anem en metro fins a l'hostal, i tenim la primera sorpresa agradable.  L'hotel, que ens ha costat 3 euros la nit (habitació compartida) esta molt ben situat. Just a 5 minuts a peu de la plaça de Tianamen. Deixem les maletes a recepció i cap a la Tianamen!

La plaça de Tianamen és enorme! Això si, al mig hi ha el mausoleu de Mao, que la fa un xic més petita. Cap al nord, hi ha una zona més amplia amb les 2 pantalles més grans que he vist mai, amb projeccions constant de les coses maques per veure a Xina. I el famós pal de bandera, on es fa la famosa pujada i baixada de bandera Xina! Que passem de veure perquè no ens interessa el més mínim :D

Just al costat nord de la plaça hi ha la Ciutat prohibida! Amb la famosa foto de Mao just a l'entrada. A l'entrada, ens assalta un guia. Decidim no contractar-lo, però ens quedem la seva tarja, més endavant ens fa molt de servei.

Ciutat prohibida. Bé, la ciutat prohibida va ser el palau en el que van viure els emperadors de Xina de dues dinasties... I per tant, allotjava, no només a l'emperador i emperadriu, sinó també a un munt de gent. Tots els edificis tenen un nom molt suggerent, Pau Celestial, Harmonia Celestial... Això si, tots son iguals. De fet, no deixa de ser com un dels palaus que vaig veure a Corea, però en majúscules.

No us penseu que hi ha res interessant...

Sortint entrem per la part de darrera ens encaminem cap a la muntanya del carbó. Em van dir que aquesta muntanya es va construir amb la terra i roca que es va treure per construir la ciutat prohibida, No se si és cert, però la història és maca. Des de dalt de la muntanya, hi ha una vista maca de la ciutat prohibida. Un dia de sol deu ser espectacular.

Just al costat, la Pagoda Blanca (prescindible).

Se'ns fa tard i anem a dinar a un restaurant Xinès recomanat per la Lonely planet. De fora, el local semblava mooolt car, la majoria de restaurants xinesos tenen aspecte de molt cutres, pero al final és acceptable. Menjar bo i econòmic, no agrada a tothom, però en general té bona critica.

Lagos Beihai, es comença a fer fosc.

Torre del tambor i de la campana. Fosc, molt fosc... I tancat. Total, que ho haurem de deixar per una altra vegada. Tot molt interessant.

Ens retirem cap a l'hotel, que ja és tard. Les habitacions estan bé. De fet, ens sorprenen molt gratament (cal recordar que hem pagat 3 euros per nit?) I a sopar! Intentem anar a menjar al millor restaurant de "Pato Pequin", però està tancat, son les 8 de la nit... a qui se li acut. Total, que sopem 4 tonterietes pel carrer, unes brotxetes i uns snaks i cap a l'Hotel.

Just a la porta de l'Hotel hi ha un bar, que es diu 98. Hi entrem i demanem unes begudes. La cervesa bé, el Ruso Negro... no sabem que és pero te gust de martini. El martini te gust de ginebra. I els mojitos que demanem despres, son espectaculars... Tenen gust de Listerine! Ens n'anem a dormir amb una gran sensació de neteja a la boca.