Beijing, la muralla (dia 3)

El darrer dia a Beijing el passarem a la muralla. Si us en recordeu, el primer dia, a l'entrada de la ciutat Prohibida ens va assaltar un guia que es deia Luis. Bé, doncs a traves d'ell vam llogar una furgoneta per anar a la Muralla i tornar. I només això! Habitualment, les visites a la muralla inclouen visites a fabriques de peces de Jade, roba... etc.

Sortim de Beijing cap a la muralla en una furgoneta força còmode i arribem a la muralla poc més d'una hora més tard. Hem decidit veure la part de Mutianyu, perquè es un tros de la muralla proper a Beijing, i perquè hi ha la possibilitat de baixar per un tobogan!

Accedim a la muralla amb telecadira, i ens posem a passejar muralla amunt i avall. El tros que visitem esta restaurat, és molt maco.

La baixada en tobogan es divertidissima, i a més a més anem fent el tonto amb uns barrets d'Angry Birds que fan riure a tota la cua.

De la muralla tornem a Beijing, mengem en un restaurant molt Xinés menjar moolt Xinés. Bo, pero no te res a veure amb el menjar xines que es pot menjar a BCN. Un cop menjats, ens n’anem cap a l'aeroport.

Beijing, la capital (dia 2)

El segon dia a Beijing el dedicarem bàsicament al palau d'estiu. El palau d'estiu era la residencia on anaven els emperadors a descansar de la xafogor de l'estiu de Beijing. És una zona enjardinada que es troba al nord-oest de la capital, i s'hi pot arribar fàcilment en metro.

Comencem la visita pujant per la part posterior del Turo de la Longevitat. Com ja va sent habitual, aquest turo el van construir amb la terra que van treure de fer el llac artificial que hi ha al palau. Ens passegem un xic pel bosc que hi ha a la vessant del turó, i ens anem dirigint cap al Carrer Suzhou. Abans d'arribar al Carrer Suzhou, passem per un parell de llacs molt macos.

El Carrer Suzhou és un petit poblet dedicat al turisme. De fet, tot el carrer son botiguetes on pots comprar els típics records Xinesos, que no tenen cap gràcia, o menjar xinès. Això si, el carrer és maco. Tot ell esta fet per un canal central, i et vas movent per la vora del canal. Cal dir que hem triat una molt bona època per venir, ja que els colors de la tardor donen un encant especial al lloc.

Del carrer Suzhou ens dirigim cap a dalt del Turó. Allà ens trobem una vista impressionant del llac Kunming. Baixem cap a la riba del llac i Ens dirigim cap al Temple de la Virtut Budista. El temple va pujant per la vessant sud del palau fins a culminar en una pagoda de quatre pisos. La pujada, amb una pila d'escales és espectacular.

Ens passem tot el matí al Palau d'Estiu, i d'aquest ens n’anem cap als jardins de l'Harmonia Celestial. Que estan just al sud de la Ciutat prohibida. Els jardins de l'Harmonia celestial son un altre jardí Xinés, tot i que molt gran. Primer anem al temple de l’Harmonia Celestial, l'únic temple rodó de la ciutat. Després anem a un parell de palaus en els que els constructors Xinesos van aconseguir fer algunes proeses. El primer, que no vam poder disfrutat excessivament per la gentada qui hi havia, es un temple amb una muralla rodona que, suposadament, permet sentir el que diuen al costat oposat. El segon, i aquest si que el vam poder provar, es un amplificador de la teva pròpia veu.

Tornem cap a la zona de l'hostal i ens n'anem a prendre un Pato Pekin! El lloc costa de trobar, esta perdut en mig d’un Hutong i la veritat és que no hi arribaríem si no fos perquè la guia ens indica el camí. El restaurant es cutre, però l'ànec esta bonííííssim! Ens en mengem 2 sencers.

Beijing, la capital (dia 1)

Per arribar a Beijing vam decidir que el tren ens oferia una millor hora d'arribada. Més que res que els avions econòmics aterraven cap a les 11.00h, i si li sumes l'hora entre aeroport i centre més check in a l'hostal... Massa tard. Així que el primer que fem es pujar a un tren hotel que ens porta fins a l'estació central de Beijing.

El tren és molt còmode, i com ens havíem proposat, arribem ben d'hora a Beijing per poder aprofitar al màxim el dia. De l'estació de tren anem en metro fins a l'hostal, i tenim la primera sorpresa agradable.  L'hotel, que ens ha costat 3 euros la nit (habitació compartida) esta molt ben situat. Just a 5 minuts a peu de la plaça de Tianamen. Deixem les maletes a recepció i cap a la Tianamen!

La plaça de Tianamen és enorme! Això si, al mig hi ha el mausoleu de Mao, que la fa un xic més petita. Cap al nord, hi ha una zona més amplia amb les 2 pantalles més grans que he vist mai, amb projeccions constant de les coses maques per veure a Xina. I el famós pal de bandera, on es fa la famosa pujada i baixada de bandera Xina! Que passem de veure perquè no ens interessa el més mínim :D

Just al costat nord de la plaça hi ha la Ciutat prohibida! Amb la famosa foto de Mao just a l'entrada. A l'entrada, ens assalta un guia. Decidim no contractar-lo, però ens quedem la seva tarja, més endavant ens fa molt de servei.

Ciutat prohibida. Bé, la ciutat prohibida va ser el palau en el que van viure els emperadors de Xina de dues dinasties... I per tant, allotjava, no només a l'emperador i emperadriu, sinó també a un munt de gent. Tots els edificis tenen un nom molt suggerent, Pau Celestial, Harmonia Celestial... Això si, tots son iguals. De fet, no deixa de ser com un dels palaus que vaig veure a Corea, però en majúscules.

No us penseu que hi ha res interessant...

Sortint entrem per la part de darrera ens encaminem cap a la muntanya del carbó. Em van dir que aquesta muntanya es va construir amb la terra i roca que es va treure per construir la ciutat prohibida, No se si és cert, però la història és maca. Des de dalt de la muntanya, hi ha una vista maca de la ciutat prohibida. Un dia de sol deu ser espectacular.

Just al costat, la Pagoda Blanca (prescindible).

Se'ns fa tard i anem a dinar a un restaurant Xinès recomanat per la Lonely planet. De fora, el local semblava mooolt car, la majoria de restaurants xinesos tenen aspecte de molt cutres, pero al final és acceptable. Menjar bo i econòmic, no agrada a tothom, però en general té bona critica.

Lagos Beihai, es comença a fer fosc.

Torre del tambor i de la campana. Fosc, molt fosc... I tancat. Total, que ho haurem de deixar per una altra vegada. Tot molt interessant.

Ens retirem cap a l'hotel, que ja és tard. Les habitacions estan bé. De fet, ens sorprenen molt gratament (cal recordar que hem pagat 3 euros per nit?) I a sopar! Intentem anar a menjar al millor restaurant de "Pato Pequin", però està tancat, son les 8 de la nit... a qui se li acut. Total, que sopem 4 tonterietes pel carrer, unes brotxetes i uns snaks i cap a l'Hotel.

Just a la porta de l'Hotel hi ha un bar, que es diu 98. Hi entrem i demanem unes begudes. La cervesa bé, el Ruso Negro... no sabem que és pero te gust de martini. El martini te gust de ginebra. I els mojitos que demanem despres, son espectaculars... Tenen gust de Listerine! Ens n'anem a dormir amb una gran sensació de neteja a la boca.

Visita a Seoul

Per temes de feina, me n'he anat a Corea. El viatge consistia en anar a Seoul, a una fàbrica, agafar el cotxe i anar fins a Gunsan i visitar una altre fàbrica. Aprofitant que el viatge acabava en divendres, vaig decidir quedar-me a Seoul el cap de setmana per poder visitar quatre cosetes.

El viatge de feina, OK. Sobretot menjar una bona barbacoa coreana!

Un cop arribat a Seoul, i després de perdre 5 hores al cotxe gràcies al magnífic transit coreà, agafo el metro per anar cap al Guesthouse on m'allotjaré. Malgrat haver llegit a internet com arribar-hi, haver demanat al company de feina coreà que preguntes exactament com arribar-hi, m'he perdut... De fet, he fallat en no recordar que havia d'agafar el carrer del Dunkin Donuts! Per sort, he entrat a una botigueta de queviures i la dependenta, que no parlava una paraula d'anglès, m'ha ajudat moltíssim, i he acabat arribant. Bé, de fet he acabat dins un taxi que m'ha portat fins al Guesthouse :P

Com ja havia vist a les fotos, la recepció és com un petit cafè, molt acollidor amb un parell de sofàs i unes taules. Hi ha maquina de cafè i un pc per connectar-se. Bona impressió. L'habitació es petitona, però neta i te de tot. Com que és molt tard, i la setmana se m'ha fet llarga, me'n vaig a dormir.

Em llevo aviat, i mala noticia, plou. Ja m'ho havien dit que podia passar, però esperava que, com passa a BCN, l'home del temps s’hagués equivocat. Faig una mica de temps i para de ploure. Me'n vaig cap al primer palau dels que visitaré. De camí compro un paraigües, no fos cas que es tornes a posar a ploure. Em trobo un grup d'estudiants que recullen brossa del carrer, fan d'escombriaires dissabte al matí!

L'entrada al palau Changgyeong val 1000W, que traduït a € es casi gratis... 66 cèntims. I no tan sols això, sinó que a les 11.00h fan visita guiada en anglès gratuïta! Son les 10, així que decideixo fer una volta pel parc i els jardins jo sol per fer temps i després faré la visita guiada. Aquest cop em trobo un altre grup d'estudiants que sembla estiguin arrencant males herbes..

La guia ens explica 4 cosetes. Ens comenta que el palau, que tenia un munt de sales, va ser convertit en un zoo i un jardí botànic durant la invasió japonesa, i que aquests es van carregar un 80% dels edificis. Actualment estan treballant en la reconstrucció, però no sembla que tinguin pressa en acabar, perquè no es veu cap edifici a mig construir.

 

El Palau, i especialment el jardí, son molt macos. Llàstima de temps.
Un cop visitat el palau, i després d'haver dinat, me'n vaig al següent palau, el de Changdeok (3000W - 2€), que és patrimoni de la Unesco. Se suposa que aquest és més maco, a mi només em sembla més gran, i amb molta més gent per tot arreu. No entro als jardins, que suposo que deu ser el que dona l'encant i la fama al lloc, perquè estic cansat i hi ha molta gent fent cua. Me'n torno al Guesthouse a veure que puc fer després.

 

Un cop al guesthouse, ens ajuntem una pila de gent, hi ha 6 filipins, un anglès, una singaporesa i 2 malaies, i ens n'anem tots, juntament amb el propietari del Guesthouse a menjar una magnifica barbacoa coreana. Després ens en tornem al guesthouse i ens quedem xerrant i bevent fins tard.

El diumenge es lleva amb un dia magnífic, i decideixo tornar al primer palau, el de Changgyeong per repetir algunes fotos que no m'han quedat bé per culpa del mal temps i després me'n vaig cap a dalt d'un dels turons que envolten Seoul a veure l'antiga muralla que envoltava la ciutat.

Vist això, el temps se'm menja, i me'n vaig a recollir les maletes i en metro cap a l'aeroport. En resum Seoul està bé. I tinc un paraigües nou per estrenar...